Ostres, noi!!!, em feia molta il·lusió anar a Londres, però no sabia que m'agradaria tant. És una passada de la mida XL!!!
"Jo m'hi vull quedar a viure", els vaig dir a la mama i a en Joan. I ells, vinga riure. Però és veritat: quan en faci divuit, me n'hi vaig!!! Com a mínim una temporadeta.
Ara, de moment, i mentre somio en Londres, us ensenyo unes fotos que vaig fer, així, perquè feu salivera.
Hola!
ResponderEliminarJo em dic Ariadna. M'ha agradat moltísim el llibre, en especial el teu personatge. De vegades m'identifico bastant en tu, pel teu caràcter i coses així. I a més perquè també tinc una amiga que es diu Laia jaja.
Quina embeja que em fas! Ja m'agradaria a mi anar a Londres! Desde que vam veure un vídeo de Londres a clase d'anglès l'any passat que hi vull anar! I també sempre dic que, quan en faci divuit, hi aniré!
En fi...
Un petò!
Hola, em dic Xènia!
ResponderEliminarM'ha encantat el llibre i sobretot tu!
La teva mare es supercomprensiva!
I m'encanta la relació en família que teniu!(no comptant amb l'àvia eh!)
Ara m'he quedat amb les ganes d'anar a la Cerdanya, A Bor, tal i com ho va descriure el Joan!
buenu dir-te que tens un caràcter genial!
petons(i al Bor tambè!)