lunes, 15 de febrero de 2010

CARNESTOLTES, DISFRESSES I FESTA!!!



A vosaltres us agrada disfressar-vos per Carnestoltes? A mi, sí! Si sabéssiu la feinada que he tingut , aquest any. Que de què anava? Doncs, no ho sé. De tot una mica. Ah!, això sí. Tot artesanal. Tot fet per mi.
Us explico; jo em volia fer un vestit d'arlequí. Difícil, oi? Ja sabeu que m'agraden els reptes. Em vaig comprar una disfressa d'egipci, la vaig retallar i li vaig engiponar un filferro a la costura de la faldilla. Resultat: una cosa moooolt rara!!! Però amb us quants complements i el maquillatge (una passada com maquilla la Ruth!), fins i tot feia el seu efecte.
Això sí, em vaig atipar de sentir : "De què vas disfressada?". Com si fos senzill d'explicar!!!

La mama em va deixar tornar a les dues. Diu que prefereix que torni una mica més tard, però que torni acompanyada. És clar, que els caps de setmana normals no us penseu que torno a aquestes hores, que a les deu ja he de ser a casa. Es passa tres pobles la meva mare!!!

A vosaltres, a quina hora us fan tocar retirada? Ho dic per tenir arguments de cara a futures reivindicacions horàries.

I, avui, festassa!!! L'insti tancat. Quin gust de dilluns. M'he llevat a la una i encara no he fet ni els deures. Vaja, que no he fet res de res... Ara m'hi poso, que la mama és a punt d'arribar.

Quina súper mandraaaaa!!!!!

viernes, 12 de febrero de 2010

HOLA, SÓC LA CLARA!



Hola! Sóc la Clara. Sí, ja sabeu, la filla de la Paula. Estic estudiant Segon de l'ESO a l'insti de Sant Genís, un insti nou de trinca i tota la pesca.


Ja tinc una bona colla d'amics i amigues, a Sant Genís; encara que les millors segueixen sent la Laia (avui és el seu sant i li estem preparant una festola sorpresa) i la Ruth.


La meva mare, la Paula, ha estat malalta ; però , de mica en mica, la cosa va endavant. Ens en sortirem! Aquest estiu ella, la mama, i el Joan , el seu nóvio, es volen casar. Que fort, oi?


M'han dit que puc anar escrivint les meves coses en aquest bloc i com que, ja sabeu, jo no sóc res de l'altre món, i les meves coses deuen ser com les vostres, si fa no fa, no ho sé, la podem fer petar des d'aquí, no us sembla?


Bé, si he de dir la veritat, estic més nerviosa que un flam de vainilla; no ho sé...em fa l'efecte que això de tenir un bloc per a mi sola és una passada, no??? potser no el veureu; o us farà mandra d'escriure. O, potser, no heu llegit la meva història i em coneixeu poc.


Ai!, vaja, sigui com sigui, bé...que ja sabeu que jo, la Clara, seré aquí per...pel que volgueu, val?


Doncs, apa!, no m'enrotllo més i vaig a preparar la festola de la Laia que el més calent és a l'aigüera com diu la pesada de la meva àvia Lola.


Ptons.


CLARA