Hola! Sóc la Clara. Sí, ja sabeu, la filla de la Paula. Estic estudiant Segon de l'ESO a l'insti de Sant Genís, un insti nou de trinca i tota la pesca.
Ja tinc una bona colla d'amics i amigues, a Sant Genís; encara que les millors segueixen sent la Laia (avui és el seu sant i li estem preparant una festola sorpresa) i la Ruth.
La meva mare, la Paula, ha estat malalta ; però , de mica en mica, la cosa va endavant. Ens en sortirem! Aquest estiu ella, la mama, i el Joan , el seu nóvio, es volen casar. Que fort, oi?
M'han dit que puc anar escrivint les meves coses en aquest bloc i com que, ja sabeu, jo no sóc res de l'altre món, i les meves coses deuen ser com les vostres, si fa no fa, no ho sé, la podem fer petar des d'aquí, no us sembla?
Bé, si he de dir la veritat, estic més nerviosa que un flam de vainilla; no ho sé...em fa l'efecte que això de tenir un bloc per a mi sola és una passada, no??? potser no el veureu; o us farà mandra d'escriure. O, potser, no heu llegit la meva història i em coneixeu poc.
Ai!, vaja, sigui com sigui, bé...que ja sabeu que jo, la Clara, seré aquí per...pel que volgueu, val?
Doncs, apa!, no m'enrotllo més i vaig a preparar la festola de la Laia que el més calent és a l'aigüera com diu la pesada de la meva àvia Lola.
Ptons.
CLARA
